Mirades al cos

La relació de les dones amb el seu cos, és un tema recurrent dins els debats feministes. D’una banda, veiem com els nostres cossos són cosificats per atraure la mirada i la clientela masculina. Veiem com el nostre cos és objecte d’operacions d’estètica, faixes, sostens amb bra, tints, botox, photoshop, depilacions, dietes… tot per “agradar” i arribar a tenir un cos que compleixi amb uns canons estètics impossibles, i que per desgràcia costen la vida a moltes joves i adolescents. Aquesta és una exigència ens obliga a viure sempre pendents de la mirada de “l’altre”, i així ens costa més estar pendents de les nostres pròpies necessitats. Un exemple molt clar en són les nines dirigides a les nenes amb les que les nostres filles juguen. Afortunadament, sorgeixen algunes iniciatives per contrarestar tota aquesta pressió mediàtica a la que totes estem exposades des de ben petites. Com aquesta nina dissenyada amb les mides d’una dona “real”, que en el seu vídeo proporcional, ens mostra el procés al que sotmeten una nina “convencional”.

D’altra banda, també veiem com els processos naturals del nostres cos: la regla, el part, la menopausa, l’alletament,… estan fortament medicalitzats, amb la qual cosa, acabem vivint com a processos patològics els cicles naturals del cos de les dones. Tot això, sumat a la falta d’educació sexual dins els contextos familiars, a les escoles, i a la societat en general, sovint ens produeixen una convivència difícil amb el nostre propi cos.

Per sort, han sorgit diversos moviments que defensar-nos d’aquesta relació tòxica amb el nostre cos, com per exemple, el moviment body positive que apel·la a la idea que el nostre cos ja és bonic, tots els cossos ho són a la seva manera. O també el body neutral, que va un pas més enllà i ens diu que la bellesa dels nostres llavis és igual d’important com la dels nostres ronyons, de manera que ens fem conscients que la nostra vàlua com a persones té a veure amb molts altres aspectes que no són els “criteris estètics normatius”.

I per seguir en aquesta línia, us volem mostrar dos projectes que ens han encantat. Un es diu My dear vagina, una oda a l’amor cap al cos humà celebrat per una posada en escena creativa. I l’altre, Tetayteta, una comunitat que reivindica la llibertat creativa a través de la creativitat i l’activisme.

I per últim us deixem amb el vídeo de ‘Miedo’ de Cinta Tort Cartró  i Yaiza de Lamo on denuncien la violència que exerceix la pressió estètica sobre els nostres cossos i autoestima.

Posted in activitats.