Ve de lluny

Tots i totes ens construïm des de la infància condicionats i condicionades per això que la nostra societat espera d’un nen/home i d’una nena/dona. Els rols i estereotips de gènere encasellen les persones en les categories home/dona, que limiten la nostra llibertat de desenvolupar-nos i que també limiten les nostres oportunitats. El pensament modern occidental, des de la Il·lustració, s’ha basat en una estricta divisió de la concepció de l’“home” i de la “dona”. Així, mentre els homes es relacionaven amb l’espai públic (la política, l’economia, el treball) i amb la racionalitat, les dones s’havien de construir vinculades amb l’espai privat (la llar, la cura de la família) i amb la natura (la irracionalitat, la impulsivitat, etc.).

De fet, si ens fixem en la frase que simbolitza les conquistes de la Revolució Francesa:  “Llibertat, igualtat i fraternitat”, veurem com, al final, només es va tractar d’un pacte entre homes, ja que les dones van quedar totalment excloses dels drets civils i polítics, fins al punt que se’ls va negar, entre d’altres coses, el dret al vot i, en definitiva, l’estatus de ciutadanes.

Sabies que...?

Jean-Jacques Rousseau, considerat un dels pilars de la modernitat, el 1762 va escriure un text fonamental de la pedagogia moderna occidental: Emili, o de l’educació en què es planteja una educació totalment diferenciada per als nens i les nenes. A l’Emili, com a futur home, el procés educatiu l’ha de convertir en un subjecte lliure i autònom, amb coneixements i criteris propis; en canvi, a la Sofia s’ha l’ha d’educar com a un subjecte dèbil i dependent que es desenvolupa exclusivament en l’àmbit domèstic.

Informa’t

Sabies que...?

El moviment feminista als seus inicis es va començar a organitzar entorn les reivindicacions per la plena ciutadania.

Informa’t

Hem de tenir en compte que el dret a vot de les dones va ser conquistat molt a poc a poc gràcies a les lluites feministes; tot i així encara queden països al món on les dones no poden votar. En el cas d’Europa la majoria de països van reconèixer aquest dret entre la primera i la segona guerra mundial.

A l’Estat espanyol el dret al vot va ser reconegut a la Constitució del 1931, gràcies a la tenaç lluita de dones com Clara Campoamor, que va promoure el reconeixement del sufragi femení malgrat l’oposició de la majoria del parlament. Però aquest dret no va durar gaire ja que durant la posterior dictadura franquista el dret a vot va desaparèixer per tothom.

Sabies que...?

Les dones es van organitzar entorn de la reivindicació del dret a vot en un dels primers moviments considerats “feministes”. Tot i que la lluita va ser molt forta als Estats Units i Regne Unit, a l’Estat espanyol i Catalunya també van haver-hi moltes mobilitzacions socials.

Informa’t

Sabies que...?

La història dels feminismes és llarga i fascinant, i és important que els coneguem per reconèixer les seves aportacions a l’evolució de la nostra societat.

Informa’t