Nous horitzons

Per tant, si volem un canvi real és necessari que el canvi vingui de tothom, dones i homes. De fet, des de fa uns anys alguns homes han començat a reflexionar sobre la masculinitat hegemònica, és a dir, aquella idea construïda culturalment i imposada com a hegemònica sobre què significa ser un “home”. Per exemple, la masculinitat hegemònica es vincula de manera molt forta a l’heterosexualitat, amb conseqüències negatives per a tots aquells homes que no segueixen aquesta orientació (un exemple d’això és el bullying homofòbic a les escoles). De la mateixa manera, un “veritable home” se suposa que ha de mantenir la família amb el propi treball. Per això, perdre la feina pot comportar un qüestionament profund de la pròpia masculinitat. O també és socialment qüestionat l’home que decideix quedar-se a casa per tenir cura de la llar. És per això que ara hi ha grups d’homes que plantegen la “nova masculinitat” com la necessitat d’explorar diferents maneres de viure la pròpia identitat i també de lluitar per una societat basada en unes relacions de gènere més equitatives.

Sabies que...?

A l’Estat espanyol existeix la PPiiNA: “Plataforma por Permisos Iguales e Instransferibles de Nacimiento y Adopción”, que promou una reforma legislativa que estableixi que els permisos per naixement i/o adopció es concedeixin a cada progenitor/a de tal manera que siguin intransferibles, d’igual durada, amb la mateixa part obligatòria i pagats al 100%.

Informa’t

Per poder analitzar la realitat en tota la seva complexitat també és necessari tenir sempre en compte que “les dones” no són un grup homogeni. Les dones són més del 50% de la població mundial. Per això, encara que hi hagi dinàmiques de desigualtat que es repeteixin per a totes les dones, hi ha altres eixos de desigualtat (l’ètnia, la classe, l’edat, la diversitat funcional, l’orientació sexual, etc.) que fan que cada situació sigui diferent i que hi hagi desigualtats també entre dones.

Les persones tenen identitats múltiples i poden experimentar més discriminacions i/o privilegis a la vegada: es pot ser una dona blanca, autòctona, de classe mitjana, i patir violència de gènere per part del propi company; i es pot ser una dona negra, immigrada i amb ingressos molt limitats, i al mateix temps participar activament en un col·lectiu per la defensa dels drets de les persones migrades. Aquestes dues dones tenen en comú el fet de ser dones, però les discriminacions i privilegis que les “travessen” són molt diversos i s’han de tenir en compte. De fet, aquest enfocament, anomenat enfocament interseccional, és imprescindible per poder identificar com el gènere s’intersecciona amb altres eixos de desigualtat.

Sabies que...?

Una de les icones i precursores del feminisme negre va ser Sojourner Truth, una esclava alliberada de l’estat de Nova York que lluitava contra l’esclavisme i pels drets de les dones. En la Convenció dels drets de les dones d’Akron de 1852 va pronunciar el famós discurs: “Acaso no soy una mujer”. També va ser una important pionera de la perspectiva interseccional.

Informa’t

En definitiva, quan promovem la igualtat de gènere promovem la justícia i la llibertat. La justícia per poder gaudir en igualtat dels drets i de les oportunitats i la llibertat per veure un món lliure d’aquells condicionants que ens imposen com hem de ser, comportar-nos, vestir-nos, desitjar…

Sabies que...?

Des del 2007, el 19 d’octubre és el Dia de la lluita per la despatologització de la transsexualitat, ja que l’Organització Mundial de la Salut (OMS) encara identifica la transsexualitat com una malaltia mental de “disfòria de gènere” o “trastorn de la identitat de gènere”. És important no oblidar que l’homosexualitat es va eliminar del llistat de malalties a l’any 1990.

Informa’t