Ens construïm, ens encasellem

És important considerar que ens anem construint com a “dones” i “homes” a partir de molts missatges que reprodueixen els estereotips i els rols de gènere i que incorporem des de la infància: això és el que s’anomena socialització de gènere. En aquest procés el rol dels agents socialitzadors és fonamental.

Per exemple, la família com a primer espai de socialització té un rol important en la reproducció d’estereotips i de rols de gènere. Encara que moltes dinàmiques hagin canviat, els nens i les nenes segueixen veient (i, llavors, reproduint) rols de gènere força definits en el nucli familiar.

Sabies que...?

Segons l’Enquesta de l’ús del temps de 2010-2011, de mitjana, les dones dediquen més de quatre hores al dia al treball no remunerat (llar i família), mentre que els homes en dediquen la meitat, dues hores i dos minuts. De fet, l’ús del temps és un indicador important de les desigualtats de gènere.

Informa’t

També és indubtable el poder que tenen els mitjans de comunicació en la representació dels rols de gènere i en la transmissió dels estereotips. Si ens posem les “ulleres de gènere” i obrim un diari, ens adonarem que la gran majoria dels seus protagonistes són homes i que les dones que hi apareixen ho fan sobretot amb relació al seu rol de mares i de cuidadores o mostrant el seu cos per fer publicitat d’algun producte. Si a més a més busquem la diversitat d’ètnies i cultures, els estereotips resulten encara més profunds. En el moment en què comencem a mirar amb aquests ulls el diari o qualsevol altre mitjà de comunicació, no podem parar de veure com en són, d’estereotipats, els missatges que rebem cada dia.

Sabies que...?

Cada cinc anys es realitza a escala mundial un monitoratge global dels mitjans de comunicació en què s’analitza la presència de dones i homes als telenotícies. L’últim informe publicat el 2010, en línia amb els anteriors, demostra que les dones tenen molta menys presència als mitjans que els homes en els 108 països analitzats.

Informa’t

Sabies que...?

Fa més de cinquanta anys, Virginia Woolf va escriure en un assaig que si un marcià visités la terra i es formés una idea de com és el planeta amb la sola lectura dels diaris, pensaria que es tracta d’un indret habitat únicament per homes.

Informa’t

L’ús del llenguatge també té un rol fonamental en la transmissió d’una determinada manera de veure el món. L’ús que es fa del llenguatge avui dia és androcèntric. I això què significa? Que transmet una concepció de la realitat que parteix de la idea que la mirada masculina és la mirada universal. L’androcentrisme fa que les dones es considerin “les altres”, l’especificitat en relació amb la universalitat de l’“home”. D’aquesta forma, quan parlem de “drets dels homes”, de “polítics”, d’“alumnes”, etc., es dóna per descomptat que s’inclouen tant els homes com les dones.

Des dels feminismes s’ha reivindicat la importància de ser anomenades pel llenguatge, ja que el llenguatge és una eina fonamental en la interacció humana i en la construcció de l’imaginari social. En definitiva, la presència en el llenguatge té molt a veure amb tenir poder o no tenir-ne.

Sabies que...?

L’Institut Català de la Dona va publicar el 2005 el manual “Marcar les diferències. La representació de dones i homes a la llengua”, una guia que dóna moltes orientacions concretes sobre com fer un ús no androcèntric ni sexista de la llengua.

Informa’t