(Des) igualtats

Aquests rols i estereotips de gènere tenen conseqüències concretes en la repartició dels recursos que estan a l’abast en cada societat. És a dir, no es tracta només que els rols femení i masculí siguin diferenciats, si no que aquesta diferència produeixi desigualtats. Les desigualtats de gènere es donen en molts àmbits de la nostra societat. Tot i això, hi ha hagut canvis des de l’època de la Il·lustració, i ara mateix a la nostra societat s’ha aconseguit (gairebé en la seva totalitat) l’anomenada igualtat formal, és a dir, la igualtat en front de la llei.

La igualtat formal té a veure amb la igualtat d’oportunitats, que suposa l’equiparació de les condicions de partida perquè cada persona tingui l’opció o possibilitat d’accedir als drets i a les oportunitats. Però la igualtat de resultats? Per aconseguir aquesta igualtat no n’hi ha prou amb les condicions de partida. És necessari eliminar qualsevol distinció, exclusió o restricció basada en el sexe que pugui en la pràctica anul·lar el gaudi i exercici dels drets.

Sabies que...?

Fins fa molt poc temps a l’Estat espanyol no hi havia cap igualtat formal entre dones i homes. Pensem que existia la “llicència marital”, és a dir, l’exigència d’una autorització del marit perquè l’esposa pogués treballar. Aquesta norma va estar en vigor fins al 1975. A més a més, fins al 1966 les dones tenien prohibit l’accés a càrrecs de magistrat, jutge o fiscal, partint de la consideració que, en cas d’accedir-hi, “la dona posaria en perill certs atributs als quals no ha de renunciar, com són la tendresa, la delicadesa i la sensibilitat” (Llei de drets polítics, professionals i de treball de la dona, 1961).

Informa’t

Més informació

El que passa al mercat laboral és un exemple clar de la distància que hi ha entre la igualtat formal i la igualtat de resultats. El mercat laboral funciona gràcies a una estructura social que el sustenta, que es basa en gran mesura en el treball domèstic i de cura de les famílies que fan les dones, encara que això sigui invisibilitzat i infravalorat. La divisió sexual del treball atribueix el rol principal de cura a les dones i fa que gran part d’aquestes hagin de dividir-se entre les tasques familiars (gairebé sempre no remunerades i invisibles) i una ocupació al mercat laboral. És per això que, encara que actualment en el nostre context no hi ha cap obstacle legislatiu formal que privi les dones d’accedir al treball remunerat, les taxes d’atur i d’inactivitat segueixen sent més altes en el cas les dones i la bretxa salarial segueix sent rellevant.

Sabies que...?

Encara avui hi ha una bretxa salarial important entre dones i homes en la nostra societat. És per això que a Europa s’ha establert un “dia per a la igualtat salarial entre dones i homes”, el 22 de febrer.

Informa’t

Sabies que...?

Existeix una economia que es diu feminista i que vol donar valor al treball de cura que permet la sostenibilitat de la vida i del sistema econòmic.

Informa’t

Sabies que...?

El 1935 l’antropòloga Margaret Mead va escriure Sexe i temperament en tres societats primitives, en què compara els pobles Arapesh, Mundugumor i Txambuli de Nova Guinea. Segons Mead, en la societat Arapesh només hi ha un gènere, que és el que a Occident seria el “femení”. A més a més, tant els homes com les dones tenen cura per igual dels nens i nenes.

Informa’t