La clau de la interseccionalitat

L’assassinat de George Floyd a mans de la policia el passat 25 de maig ha reobert una lacra social present a moltes cultures del món: el racisme. El feminisme també ha analitzat aquest sistema d’opressió que opera en les nostres vides i configura les nostres relacions. 

Des dels feminismes negres dels anys 70 als Estats Units, es va fer una forta crítica al que ara anomenem feminisme burgès, és a dir, el que està liderat majoritàriament per dones blanques occidentals de classe mitja. El manifest del Col.lectiu Combahee River posava de manifest la doble discriminació que patien les dones: una racial i l’altra, de gènere. I afegien que aquests sistemes d’opressió, el racisme i el masclisme, estan entrellaçats.

Més endavant, l’any 1989, Kimberle Crenshaw, advocada i professora, encunyava el terme “interseccionalitat” per designar aquells espais on s’interseccionen aquests sistemes d’opressió. Ella mateixa ens ho explica en aquesta xerrada:

A partir d’aquí, aquest concepte s’ha pres com un marc teòric, un nou paradigma que ens ofereix una perspectiva per entendre millor quins eixos d’opressió operen en la nostra societat, i de quina manera generen desigualtats. Per exemple, a l’hora de trobar feina, una dona blanca tindrà més facilitat que un home racialitzat que visqui amb una diversitat funcional. Això no vol dir que les discriminacions se sumin unes a les altres. La interseccionalitat entén que aquest eixos, pels quals tots i totes estem travessats, estableixen, en segons quins contextos i moments, situacions d’opressió o també de privilegi. Per exemple, la dona blanca té més probabilitats de patir una agressió sexual caminant pel carrer de nit, que no pas l’home racialitzat amb diversitat funcional.

Així doncs, la interseccionalitat ens aporta una nova mirada des d’on entendre i observar les diferents experiències que tenim les persones, quins són els marcs que operen en les nostres vides i perquè pren una trajectòria i no una altra.

Posted in activitats.