Desig, tasses de te i consentiment

Són moltes les paraules que s’han escrit sobre la importància de fer un ús no sexista del llenguatge, de no caure en els estereotips de gènere i de trencar amb els mites de l’amor romàntic. I malgrat tot, continuen sent presents en moltes expressions culturals, especialment en els grups de música de més tirada entre la població jove i adolescent.

Des de la necessitat de canviar aquests missatges, sense haver de renunciar a la música, diversos grups musicals han optat per fer una aposta feminista. Així trobem grups com LAS VVITCH, amb qui vam tenir el plaer de compartir un taller sobre sexisme i rap a finals del 2017. D’aquest taller en va sortir una cançó, elaborada per les persones que hi van participar. I aquest en va ser el resultat:

 

El tema escollit va ser el consentiment. I què més en podem dir del consentiment? Aquest concepte genera molta polèmica perquè està molt relacionat amb un munt d’idees preconcebudes que configuren el que el feminisme defineix com a “cultura de la violació”. Aquesta es mostra, per exemple, quan ensenyem a les nostres filles a tenir por d’anar soles pel carrer de nit, perquè assumim que els homes no es poden controlar. I que si van molt “escotades”, els homes que se la trobin, poden pensar que té ganes de tenir relacions sexuals. Explicat així, no s’agafa per enlloc. i això és el que ens mostra aquest vídeo on es compara les ganes de prendre un té, amb les ganes de tenir relacions sexual. Sembla absurd, oi? Doncs us sorprendreu!

Fa poc vam poder comptar amb la col.laboració de la il.lustradora Glòria Vives al blog del Premi de Relats Curts. Precisament va ser ella qui va il.lustrar el llibre “Follem?” de Bel Olid. Aquest llibre és una reflexió sobre com vivim la sexualitat i quins són els mandats culturals que hi interfereixen. Us deixem aquí un fragment on ens parla d’una nova mirada cap al consentiment:

“ Fins ara hem vist com la cultura de la violació ajuda a justificar qui prescindeix del consentiment, és a dir, qui viola. Però, sense entrar en el camp del delicte, la idea que per mantenir relacions sexuals amb amb algú, n’hi ha prou que consenti em sembla esgarrifosa. “Consentir” segons el Gran Diccionari de la Llengua Catalana, és “rendir-se a un sentiment, a una obligació, a una opinió, accedir. Permetre, tolerar”. Quan es parla de consentiment, desapareixen tant la idea de desig com la de plaer. Ens hem de preguntar si volem sexe amb algú que no ho fa ni per desig ni per plaer, que ho permet, que ho tolera. La meva resposta és no. Jo vull relacions sexuals entusiastes, amb gent que se’n mori de ganes. Amb gent que em desitgi, que passi molta estona pensant què té ganes de fer, d’explorar, d’inventar conjuntament. Altrament, ja m’ho puc fer tota sola, que em conec i m’estimo i m’ho passo molt bé sense necessitat d’emprenyar a ningú.”

Una joia de llibre, us el recomanem!

Posted in activitats.